PRÀCTICUM LABORAL XXIII

PRÀCTICUM LABORAL XXIII: Vaga general convocada per a l’11 de novembre de 2026

El proper dimecres 11 de novembre de 2026 hi ha convocada una vaga general de 24 hores i d’àmbit estatal, promoguda pels sindicats majoritaris CCOO i UGT, juntament amb altres organitzacions sindicals i col·lectius socials, tot i que no compta amb el suport de la totalitat de les organitzacions sindicals representatives.

La convocatòria es planteja fonamentalment en relació amb les dificultats d’accés a l’habitatge i la seva connexió amb el nivell dels salaris i el poder adquisitiu, i incorpora també reivindicacions relatives a la negociació col·lectiva, la reducció de la jornada, la salut laboral i la precarietat.

La proximitat de la vaga a l’inici de la campanya de les eleccions generals ha suscitat una controvèrsia especial. Diverses organitzacions empresarials, forces polítiques i altres operadors han qüestionat la seva naturalesa estrictament laboral i han assenyalat que la convocatòria podria presentar un component polític o electoral. Els sindicats convocants sostenen, per contra, que les reivindicacions plantejades mantenen una relació directa amb les condicions econòmiques i laborals de les persones treballadores.

Des d’una perspectiva exclusivament jurídica, cal recordar que l’article 11 del Reial decret llei 17/1977 considera il·legal la vaga iniciada o sostinguda per motius polítics o amb qualsevol finalitat aliena a l’interès professional de les persones treballadores. No obstant això, l’eventual presència d’elements polítics no determina automàticament la il·legalitat d’una convocatòria quan aquesta incorpora també reivindicacions laborals, professionals o socioeconòmiques directament vinculades amb els interessos dels treballadors. La valoració definitiva exigiria atendre els objectius reals i el desenvolupament efectiu de la vaga i, en última instància, correspondria als tribunals.

En tot cas, mentre no existeixi una declaració judicial d’il·legalitat, la vaga ha de ser tractada com a lícita a tots els efectes, amb plena aplicació de les garanties constitucionals de l’article 28.2 CE.

La CEOE va anunciar inicialment que impugnaria judicialment la convocatòria de vaga general de l’11 de novembre, qualificant-la d’electoral i no laboral, però finalment ha renunciat a fer-ho abans de la seva celebració. No es tracta d’un canvi de criteri de fons -la patronal manté les seves crítiques a la mobilització-, sinó de l’escassíssima probabilitat d’èxit de la impugnació, atesa la interpretació extremadament àmplia que la jurisprudència fa del dret fonamental de vaga. Al nostre parer, aquesta renúncia és un error: encara que la doctrina judicial sigui desfavorable, s’hauria d’insistir en la via judicial, ja que es tracta d’un supòsit especialment flagrant, en convocar-se per primera vegada en la història una vaga general dirigida contra l’oposició, que és el veritable objectiu subjacent a la convocatòria.

En qualsevol cas, com ja hem fet amb convocatòries electorals anteriors, l’objectiu d’aquesta circular és refrescar i resumir les principals conseqüències pràctiques per a les empreses.

1. Àmbit i característiques de la convocatòria

D’acord amb la informació existent, els aspectes clau d’aquesta vaga general, la primera que es convoca des de la del 14 de novembre de 2012 durant el govern de Mariano Rajoy, són els següents:

• Tindrà lloc el dimecres 11 de novembre de 2026.
• Es desenvoluparà durant 24 hores.
• Afectarà, amb caràcter general, tots els sectors d’activitat i el conjunt del territori nacional.
• Podrà ser secundada per qualsevol persona treballadora inclosa en el seu àmbit, estigui o no afiliada a les organitzacions convocants.
• Es planteja sota el lema general de defensa d’uns salaris que permetin accedir a un habitatge digne, juntament amb altres reivindicacions laborals i socials.

Determinats sindicats d’àmbit autonòmic han anunciat igualment el seu suport o la presentació de convocatòries en els seus respectius àmbits territorials. L’empresa haurà de comprovar, especialment si disposa de centres de treball en diferents comunitats autònomes, el contingut concret de les comunicacions i convocatòries que finalment resultin aplicables, així com les eventuals resolucions sobre serveis mínims per a les empreses que es considerin de serveis o activitats essencials.

També resulta aconsellable verificar si existeixen convocatòries específiques de vaga en determinats sectors (per exemple, transport, sanitat, educació), els termes de les quals puguin diferir parcialment de la convocatòria general i exigir una gestió diferenciada dels serveis mínims i de l’organització interna.

2. Dret de les persones treballadores a secundar la vaga

El dret de vaga té caràcter fonamental i correspon individualment a totes les persones treballadores, encara que el seu exercici es produeixi de manera col·lectiva.

Cal tenir en compte:

• La participació en la vaga és voluntària.
• Ningú no pot ser obligat a secundar-la ni a deixar de fer-ho.
• Les persones treballadores no tenen l’obligació de comunicar anticipadament a l’empresa la seva intenció de participar-hi.
• L’empresa no ha de fer enquestes, requeriments individuals o actuacions dirigides a conèixer anticipadament qui secundarà la convocatòria.
• No es pot adoptar cap mesura sancionadora, discriminatòria o perjudicial pel simple fet de participar lícitament en la vaga.
• També s’ha de respectar el dret al treball de les persones que decideixin no secundar-la.

L’empresa s’haurà d’abstenir de qualsevol actuació, directa o indirecta, que obstaculitzi o penalitzi l’exercici del dret de vaga, respectant en tot cas la llibertat de les persones que decideixin no secundar-la. Aquesta garantia deriva de l’article 28.2 CE i de la doctrina constitucional sobre l’esquirolatge, que proscriu no només la substitució externa o interna de les persones vaguistes, sinó també -d’acord amb la recent STC 24/2026, de 12 de març, que aclareix la doctrina establerta en la STC 17/2017- la substitució de la seva aportació al procés productiu mitjançant recursos humans, tècnics o tecnològics quan això suposi minimitzar, reduir o limitar els efectes de l’aturada (“esquirolatge tecnològic o organitzatiu”). Qualsevol conducta empresarial enquadrable en aquests supòsits pot ser qualificada com a vulneració d’un dret fonamental, amb les responsabilitats corresponents.

Els centres de treball podran obrir amb normalitat durant la jornada de vaga per permetre l’accés del personal que no la secundi. No obstant això, el tancament del centre (tancament patronal) és una mesura excepcional i d’aplicació restrictiva, només lícita quan concorri algun dels supòsits taxats de l’art. 12 RDLRT -perill per a persones o instal·lacions, ocupació il·legal del centre, o impossibilitat greu de continuar el procés productiu pel volum de seguiment de la vaga-, i en aquest cas s’haurà de comunicar a l’autoritat laboral d’acord amb l’art. 13 RDLRT.

L’empresa conserva, en tot moment, el seu propi dret a la llibertat d’empresa (art. 38 CE), que li permet adoptar durant la vaga mesures legítimes d’organització de l’activitat productiva, sempre que no equivalguin a substituir il·legalment les persones vaguistes. Entre aquestes mesures:

• Reorganitzar la producció o els torns amb el personal no vaguista, redistribuint tasques dins de les seves funcions habituals.
• Recórrer a mitjans tècnics ja disponibles a l’empresa per mantenir un nivell mínim d’activitat, sempre que no impliquin substituir específicament l’aportació que deixen de fer les persones vaguistes.
• Contractar temporalment per cobrir necessitats productives alienes a la vaga i no relacionades amb aquesta.
• Informar clients i tercers sobre la incidència de la vaga en l’activitat, sense que això constitueixi coacció.
• Exercir el seu poder de direcció i control habitual (fitxatges, compliment dels serveis mínims, etc.), sempre dins dels procediments ordinaris.

La línia divisòria, d’acord amb la doctrina constitucional, rau en si la mesura té per objecte o efecte neutralitzar o minimitzar la pressió que la vaga pretén generar: si és així, es converteix en esquirolatge (extern, intern, tecnològic o organitzatiu); si es limita a gestionar l’activitat dins dels marges ordinaris del poder de direcció, constitueix un exercici legítim de la llibertat d’empresa.

3. Piquets informatius

Els piquets poden desenvolupar tasques pacífiques d’informació, publicitat i persuasió. No obstant això, la seva actuació no pot:

• Impedir físicament l’accés al centre de treball.
• Coaccionar o intimidar les persones que decideixin treballar.
• Ocasionar danys a persones, béns o instal·lacions.
• Obstaculitzar de manera violenta el funcionament normal de l’empresa.

Davant de qualsevol incidència, es recomana documentar acuradament els fets i actuar amb proporcionalitat. La intervenció de les forces i cossos de seguretat s’ha de reservar per a situacions en què existeixin coaccions, violència, danys o riscos efectius per a les persones o els béns.

L’eventual comissió d’il·lícits penals o administratius per part d’integrants dels piquets no altera el caràcter fonamental del dret de vaga de la resta de treballadors, ni habilita l’empresa per adoptar mesures generalitzades que limitin l’exercici del dret més enllà del que sigui estrictament necessari per garantir la seguretat.

4. Prohibició de substituir les persones vaguistes

Com s’ha exposat en el punt 2, l’empresa pot organitzar la seva activitat amb llibertat (art. 38 CE), però no substituir les persones que exerceixen el dret de vaga. A continuació es detallen els supòsits d’aplicació més habituals.

No està permès:

• Contractar personal extern o recórrer a una empresa de treball temporal per cobrir el lloc de les persones vaguistes.
• Encomanar a altres empleats -propis, comandaments intermedis o personal en reserva- les funcions específiques que deixen de fer les persones vaguistes (“esquirolatge intern”).
• Activar mitjans tecnològics o automatismes de manera excepcional amb l’única finalitat de suplir la seva feina (“esquirolatge tecnològic”, d’acord amb el que s’ha exposat en el punt 2).
• Superar, per iniciativa pròpia, els percentatges o les funcions dels serveis mínims fixats per l’autoritat governativa: fer-ho equival a neutralitzar la vaga per aquesta via, i així ho ha entès la jurisprudència.

Sí que està permès:

• Que el personal no vaguista continuï desenvolupant les seves funcions ordinàries, sense que se li encomanin tasques extraordinàries dirigides a suplir les persones que secunden la vaga.
• Cobrir, amb estricta subjecció al que s’hagi establert, els serveis mínims o de seguretat i manteniment que corresponguin (punts 5 i 6 d’aquesta circular).

El criteri delimitador, ja avançat en el punt 2, resulta igualment aplicable: la licitud de qualsevol mesura dependrà de si el seu objecte és gestionar l’activitat dins dels marges ordinaris del poder de direcció, o bé neutralitzar la pressió que la vaga pretén generar. En aquest segon cas, la mesura serà constitutiva d’esquirolatge, sigui quina sigui la forma que adopti.

5. Serveis de seguretat i manteniment

Al marge dels serveis mínims per a activitats essencials (punt 6), l’empresa pot designar, amb la participació del comitè de vaga quan escaigui, el personal estrictament necessari per preservar la seguretat de les persones i les instal·lacions, el manteniment de la maquinària i les matèries primeres, i la posterior represa ordinària de l’activitat. Aquesta facultat no s’ha de confondre amb els serveis mínims: no persegueix mantenir la producció ni reduir l’impacte econòmic de la vaga, sinó evitar danys o riscos greus. La designació haurà de respondre a criteris objectius, ser proporcional i quedar degudament documentada.

6. Serveis mínims en activitats essencials

Les activitats essencials per a la comunitat -gas, aigua, electricitat, transport públic i anàlogues- disposaran d’una resolució pròpia de serveis mínims, dictada per l’autoritat governativa competent per a cada sector i territori, i no per l’empresa. Atesa la naturalesa casuística d’aquestes resolucions, no està previst emetre circulars específiques per sector: aquesta circular té caràcter general i pràctic, per la qual cosa cada empresa afectada haurà de revisar directament la resolució que resulti aplicable a la seva activitat.

Un cop publicades, les empreses l’activitat de les quals estigui relacionada amb aquests serveis essencials hauran de revisar-ne el contingut concret i aplicar-lo amb criteris objectius, proporcionals i no discriminatoris. La motivació i proporcionalitat dels serveis mínims pot ser objecte de control per la jurisdicció contenciosa administrativa; no obstant això, mentre no siguin anul·lats, constitueixen un mandat vinculant, sense que l’empresa pugui reduir ni ampliar per si mateixa el nivell de servei fixat.

7. Absències durant la jornada de vaga

Tota absència no justificada que coincideixi amb la jornada de vaga s’ha de presumir, llevat de prova en contrari, com a exercici del dret de vaga, i no com una falta d’assistència ordinària.

Aquesta presumpció cedeix quan la persona treballadora acredita una causa diferent i legítima -incapacitat temporal, permís, llicència, vacances prèviament autoritzades o una altra causa legal de suspensió-, cas en què l’absència rebrà el tractament que li correspongui al marge de la vaga.

Fora d’aquests supòsits acreditats, l’empresa no ha d’iniciar actuacions disciplinàries de manera automàtica: la manca de justificació documental no equival a manca de causa, i actuar com si així fos pot constituir, en si mateix, una vulneració del dret de vaga. Tampoc no es pot exigir a la persona treballadora que declari expressament haver secundat la vaga, ni que es pronunciï sobre els seus motius ideològics o sindicals: la informació recollida s’ha de limitar a l’estrictament necessària per gestionar l’absència, la nòmina i la cotització.

8. Efectes sobre el contracte de treball i el salari

La participació en una vaga legal suspèn el contracte de treball: la persona treballadora no presta serveis, no merita salari durant aquest període, manté la seva relació laboral i no pot ser sancionada per aquest motiu.

L’empresa descomptarà, de manera proporcional i mai amb caràcter sancionador, la retribució corresponent al temps no treballat -salari base, complements vinculats al temps de treball, part proporcional de les pagues extraordinàries i del descans setmanal, i altres conceptes la meritació dels quals depengui de la prestació efectiva de serveis-. La vaga no redueix la durada de les vacances ni permet descomptar dies de vacances, i no escau practicar retenció a compte de l’IRPF sobre quantitats que no s’arriben a satisfer.

En matèria de Seguretat Social, qui secundi la vaga durant tota la jornada passa a la situació d’“alta especial”, i queda suspesa l’obligació de cotitzar durant aquest període; l’empresa haurà de comunicar la inactivitat a la Tresoreria General a través del Sistema RED, dins dels terminis i d’acord amb les instruccions tècniques aplicables. Si la vaga s’exerceix només durant una part de la jornada, es manté l’alta real i la cotització s’efectua sobre la retribució corresponent al temps efectivament treballat, encara que la base resultant sigui inferior a la mínima ordinària. Atès que la convocatòria de l’11 de novembre és de 24 hores, caldrà distingir entre ambdós supòsits.